Creacionistas en cónclave, por Vladimir de Semir

Sólo el Espíritu Santo debe saber cuál será el resultado del cónclave católico que se  reunirá el martes 12 de marzo. Han de elegir un nuevo papa. Una decisión audaz, inteligente y honesta de Benedicto XVI ha abierto un proceso prácticamente inédito en la historia, en el que sin embargo ha sido crucial su impotencia para seguir liderando una iglesia convulsa por los muy graves problemas derivados de descarriadas conductas humanas que coexisten en su seno.

¿Ha llegado la hora de que la Iglesia católica se dote de un papa no europeo? Una docena de nombres sobresalen por encima del resto, pero los vaticanólogos no descartan una sorpresa. ¿Habrá continuidad, cambiar para que nada cambie? ¿De nuevo un italiano o hay que seguir la línea “dinástica” centroeuropea que inició Juan Pablo II? Si es este el caso, el arzobispo de Viena, Cristoph Schönborn es quizás uno de los candidatos más bien situados. Es un cardenal joven (68 años), con un extraordinario nivel cultural y sería sin duda alguna un claro sucesor intelectual y teológico del papa Ratzinger, en cuya elección como sumo pontífice los expertos consideran que Schönborn jugó un papel clave. Schönborn ha sido todos estos años su alumno, amigo, cómplice e hijo “espiritual”. Tampoco hay que olvidar que el cardenal austríaco pertenece a una casa soberana europea, la Casa de Schönborn, y esas cosas también cuentan en la Iglesia cuando se deben establecer jerarquías… Basta recordar que su nombre completo es: Christoph Maria Michael Hugo Damian Peter Adalbert Schönborn, conde de Schönborn-Wiesentheid.

El dilema cost–benefici, per Vladimir de Semir

Debat a la Fundació Vila Casas en el marc del projecte conjunt amb la Universitat Pompeu Fabra que es coneix com l’Informe Quiral. Fa més de quinze anys que s’analitza el món de la medicina i salut, la seva comunicació pública i la interacció amb la societat.
Avancem realment en la lluita contra els càncers? És una malaltia que pot cronificar-se encara que no la curem realment? Quina és la percepció de la societat?

Com sempre, surten molts temes…  Anem cap a una medicina científica cada vegada més preventiva, fins i tot predictiva. Cada persona és un cas, ambiental/circumstancial i genètic. La solució, no hi ha dubte, serà una medicina personalitzada. Teràpies i fàrmacs a la carta. Hi ha bons resultats i sobretot un horitzó de fundada esperança.

Però hi ha un problema molt seriós! Serà una medicina econòmicament quasi prohibitiva. El resultat de l’aplicació d’una recerca molt capdavantera i revolucionària, si, però insostenible per la medicina pública (amb crisi o sense…), com en altres àmbits molt determinats del desenvolupament medico-científic.

Se’ns planteja un dilema cabdal: la relació entre el benefici i el cost, pot suposar una nova exclusió en funció de la capacitat econòmica de cadascú de nosaltres? Ara ja vivim el problema ètic de la impossibilitat d’aplicar determinats tractaments en països que no els poden pagar.  Sense anar a parar a aquesta eterna insolidaritat nord-sud, aquí mateix, en el sí d’una societat dita desenvolupada, l’avenç de la ciència, implicarà més injustícia social? Tenim por de la resposta!

Vladimir de Semir

La Ciència Al Teu Món, nova plataforma de divulgació científica per a joves

Un equip d’investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), coordinats per la científica Josefa González, han creat la plataforma de divulgació La Ciència Al Teu Món, amb l’objectiu de transmetre, des de la ciència, els valors necessaris per construir una societat oberta, competitiva i amb visió de futur a partir del raonament, amb una perspectiva oberta, tolerant i de respecte per l’evidència. Aquesta iniciativa vol mostrar  als joves la importància i les implicacions de la ciència en la seva vida quotidiana.

Ciencia y Derechos Humanos

.SciDev.Net, una red dedicada a ofrecer información para el mundo en desarrollo, ha realizado un informe especial dónde analiza los derechos humanos y su interacción con la ciencia, la tecnología y la política.

Ya lo decía el artículo 27 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos que fue aprobada en diciembre de 1948 por las Naciones Unidas: “Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad, a gozar de las artes y a participar en el progreso científico y en los beneficios que de él resulten”.

Perception of Climate Change in USA

.A recent study titled Perception of Climate Change published in August 2012 in the journal Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) led by NASA’s Goddard Institute for Space Studies head James Hansen, compared summer and winter temperatures from 1951 to 1980 with the three decades since.

Estudio internacional sobre cultura científica

.La Fundación BBVA ha realizado un estudio internacional sobre cultura científica para examinar la familiaridad y el interés de la población con la ciencia así como el nivel de conocimiento científico que posee la población adulta.

El ámbito geográfico del Estudio Internacional de Cultura Científica son 10 países de la Unión Europea (España, Italia, Francia, Países Bajos, Alemania, Austria, República Checa, Polonia, Reino Unido y

Jornades Internacionals sobre la controvèrsia científica i social en els mèdia

.Els dies 10 i 11 de maig tindran lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona les Jornades Internacionals sobre la controvèrsia científica i social en els mèdia.

Aquestes jornades “es proposen analitzar els processos mitjançant els quals la premsa, la ràdio i la televisió alimenten, mostren o emmascaren la confrontació d’opinions que, de manera espontània, sorgeix en la societat arran d’una notícia concreta, o d’un fet destacat, amb repercussió directa sobre la vida dels ciutadans”.

Les jornades van dirigides a alumnes de tercer cicle, investigadors i professors de Ciències de la Comunicació, Ciències de l’Educació, Filologia i Humanitats, a periodistes i mitjans de comunicació i a la societat civil en general.

L’assistència és gratuïta però cal fer inscripció online prèviament.

Les Jornades són una iniciativa conjunta del Grup Llengua i Mèdia de la Universitat Autònoma de Barcelona, de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Laboratoire Communication et Politique del Conseil National de la Recherche Scientifique (CNRS) de França.

Programa de les Jornades

Web de les Jornades

Libro: La ciencia ante el público

.Carina Cortassa publica su tesis doctoral, La ciencia ante el público, con la que accedió en 2009 a su título de doctorado por la Universidad Autónoma de Madrid.

La autora reflexiona sobre el porqué en las últimas décadas ha habido un crecimiento exponencial de la ciencia y, al mismo tiempo, un retroceso en la confianza en sus aportaciones, y se pregunta si ¿es factible que científicos y público logren comunicarse de manera inteligente? Al mismo tiempo analiza cuáles son las posibilidades de un diálogo entre ciencia y sociedad, que tienda a favorecer la circulación del conocimiento y el debate entre los actores involucrados.

Percepción de la ciencia y la tecnología en la juventud del País Vasco

.La Fundación Elhuyar, el Departamento de Educación del Gobierno Vasco y la Cátedra de Cultura Científica de la Universidad de País Vasco, realizaron en 2011 un estudio de percepción sobre la ciencia y la tecnología en la juventud del País Vasco para así conocer las opiniones, vivencias, actitudes y comportamientos de la juventud sobre la ciencia y la tecnología.

Scientists Call For Stronger Global Governance To Address Climate Change

.Science assessments indicate that human activities are moving several of Earth’s sub-systems outside the range of natural variability typical for the previous 500000 years. Human societies must now change course and steer away from critical tipping points in the Earth system that might lead to rapid and irreversible change. This requires fundamental reorientation and restructuring of national and international institutions toward more effective Earth system governance and planetary stewardship.